diumenge, juliol 29, 2007
Vent de xaloc
Xeli Capdevila, Josep Riera i Carmina Cuenca, amics i companys de treball, presenten des de fa mesos per tota la Comunitat Valenciana un documental sobre el viatge que van fer el desembre passat als campaments de refugiats del Sahara Occidental. L'audiovisual es diu Vent de Xaloc i, a banda de donar una visió personal d'uns vint minuts sobre la vida als campaments, és la introducció perfecta per a a unes presentacions interessantísimes amb convidats relacionats amb el conflicte sahrauí-marroquí. Les fotos són de la presentació al fòrum de l'Fnac d'Alacant el 30 de maig.
La veritat és que esta entrada arriba molt tard -em sap greu, Xeli, Josep, Carmina-, però si teniu oportunitat de vore'l o assistir a una presentació, de segur que vos agrada i vos contagia el seu entusiasme. Si voleu contactar amb ells, este bloguer estaria encantat de ser útil per una vegada en la seua pobre existència.
Vent de xaloc aporta una visió molt fidel del vessant humà i solidari de l'assumpte, però a mi, el que em calfa la sang en este tema és la gran injustícia política que es viu tan prop d'este suposat estat democràtic que és Espannnnya i la posició indecent que ha assumit este puto país en el conflicte des de l'arribada al poder del PSOE els anys 80. Si n'hi ha un conflicte internacional que m'indigna especialment, eixe és el del Sahara Occidental.
Com ja sabeu, i malgrat tots els arguments històrics, estratègics i culturals que els marroquins reciten, el Marroc va ocupar il·legalment el Sahara el 1975, fins aleshores espanyol, mitjançant una Marxa Verda plena de connotacions relacionades amb el moment que vivia l'Estat espanyol (Franco estirava la pateta). Segons es mire, usar a les masses ignorants com a escut i carnassa és pitjor que utilitzar a l'exèrcit. Va ser tot un insult al Dret internacional, sobre ell no pot fonamentar-se el futur i els arguments de sobirania d'un país. No estem davant un debat intel·lectual sinò davant una ocupació d'un territori, on està en joc l'existència i la llibertat d'un poble a pocs quilòmetres de l'Europa democràtica(?).
Tot i l'acord de 1990 en què el Marroc acceptava aparentment el principi d'autodeterminació i la fulla de ruta cap a un referèndum tutelat per la ONU amb la MINURSO, els Estats Units estan inclinats a afavorir al Marroc en el contenciós, com sempre, i els governs de França i Espanya, també. I la posició del govern espanyol -socialista, per a més inri- fa vergonya. Com ja la va fer Felipe González al seu moment. És clar que els marroquins fan xantatge al govern espanyol amb la pesca, la compra d'armes i la resta d'interessos econòmics, amb Ceuta i Melilla, la immigració i la droga, però si hi ha un estat i un partit polític que no poden mostrar-se equidistants amb les dos parts en conflicte eixos són Espanya i el PSOE.
Pròximament n'hi haurà de nou negociacions entre les parts, amb la inclusió, forçada pel Marroc i els seus socis, de la hipòtesi de l'autonomia per al Sahara, però els sahrauís no volen ni sentir parlar del tema. Amenacen fins i tot amb una intifada si s'imposa el referèndum per l'autonomia en compte de permetre un referèndum que done a triar entre autonomia i autodeterminació, com es va decidir el seu dia, abans de la polèmica del cens electoral, unflat des d'aleshores pels marroquins. Segons diuen els sahrauís, el temps i les dificultats no debilitaran la determinació d'arribar algun dia a un El Aaiun lliure i sobirà. Tant de bò.
P.D. Enhorabona, amics. Promesa complida.
Etiquetes de comentaris: societat
# escrit per Alex Carcelén @ 9:03 PM 
Comments:
Links to this post: |
<< Home
Es una vergüenza histórica, un atentado contra la democracia y una hipocresía sin límites por parte de nuestro Estado. Es la cesión en bloque (por todos los países) a un chantaje abierto y sin tapujos. Pensar que hay países que invaden y destruyen otros bajo la bandera de la libertad y que después venden a una nación entera. Deberíamos hacer algo. Lo que sea.
Publica un comentari
Links to this post: |
<< Home
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.
