dilluns, agost 06, 2007
Elx i Alacant, la premsa dels 60 i nosaltres els valencians
Últimament he passat moltes hores a l'arxiu municipal. Coses meues. Diaris de fa un segle i diaris d'una altra època, com l'Información durant la Dictadura franquista. Ací deixe dos retalls, dos articles sobre les ciutats d'Elx i Alacant.
Elx. 11 de febrer de 1960. Elche, la invadida. Una ciudad que hace trabajar incluso a los gitanos. Con un par. La ciutat viu un boom demogràfic amb el reclam de l'oferta de treball al sector del calcer. Passa en déu anys (de 1950 a 1960) dels 56.000 habitants als 80.000. Definitivament, la correcció política és un concepte nou, sense dubte, però el reportatge ofereix algunes pistes sobre l'evolució demogràfica -social, cultural, lingüística- del poble, la barreja social que ha viscut i que l'ha configurat des d'aleshores i per sempre.
I Alacant. 10 de febrer de 1963. Article cultural també a l'Información sobre l'últim llibre del valencià Joan Fuster, El País Valenciano. Segons Fuster, Alacant no valia un dur allà pels 60... i... en fi, com a mal il·licità que sóc, no afegiré res més, però Fuster diu "Alicante es la perfecta capital de provincia española". Quin encert de definició, xe. El reportatge no té desperdici.
En qualsevol cas, va ser una sorpresa trobar una referència sobre un autor amagat pels corrents d'opinió dominants estos temps. Nosaltres els valencians és un llibre que em va marcar a l'institut -què vida més emocionant, eh?-. Doncs el recomane fervorosament a qui encara es pregunte a hores intempestives coses com què o com o qui som els valencians -això què és!?-. Mai ha estat molt definida la meua identitat nacional... manxec per pare, alacantí per mare, valencià per àvia, col·legi i poble, català per llengua... de fet, encara m'admira i em provoca certa enveja la gent que se sent valenciana abans que qualsevol altra cosa -sense fallerismes, per favor-, com ara una amiga amb qui parlava l'altre dia sobre el tema. La Comunitat Valenciana és un abortament identitari tan gran des de la Transició! Per no parlar de la batalla d'Almansa i els Decrets de Nova Planta...
Els Serrans, el Racó d'Ademús, la Foia de Bunyol, la Vall de Cofrents, la Plana d'Utiel Requena... el Camp de Túria, les Hortes Nord, Sud i Oest, la Costera, les Riberes, la Safor, la Vall d'Albaida... els Alts Millars, Palància i Maestrat, i el Baix, els Ports, l'Alcalatén, la Plana Alta i la Baixa... i el summum de l'esquizofrènia, les comarques del sud: l'Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà i el Baix Vinalopó -unides només per un riu-, el Comtat i l'Alcoià, l'Alacantí, les Marines Alta i Baixa... i a banda queda la Vega Baixa o Baix Segura, no un altre país sinò un altre planeta. Un sentiment per cada parell de comarques. O quasi. Amb arrels compartits... es va perdre una oportunitat tan gran! I mira que jo he fet per vertebrar la Comunitat, per fer país... que he tingut nóvies/amigues de més de la meitat de les comarques -entre d'elles, totes les del sud-, o potser això més que ajudar, ha desfet.
Etiquetes de comentaris: llibres, societat
# escrit per Alex Carcelén @ 4:59 PM 
Comments:
Links to this post: |
<< Home
Que sí, que sí, que eso de la mezcla de "arrells" está muy bien. De todas formas no nos pasemos con lo de las identidades nacionales porque el extremismo nos llevará al caos. Recuerda a Maupassant: "El patriotismo es el huevo donde nacen las guerras" y es que el patriotismo puede ser español, catalán, orcelitano o de cualquier otro sitio.
# posted by 
: 10 agost, 2007 18:30
: 10 agost, 2007 18:30 
Me alucina oir a los nacionales de los Estados-nación europeos ( españoles, franceses) dando lecciones de evitar los "males" del nacionalismo a los que en otros tiempos fuimos Estado y Cultura y hoy somos regiones de esos señores que como el de más arriba nos advierte de que mezclarse sí pero nacionalismo no, y ya no nos queda casi ni la lengua.
# posted by : 30 setembre, 2007 19:27
: 30 setembre, 2007 19:27
Si te quejas de que "ya no nos queda casi ni la lengua" escribe tu comentario en esa lengua por la que te desvelas y que,a buen seguro, marca tu vida. A mi eso de las lenguas me deja dormir tranquilo y por supuesto ni soy nacionalista español ni de ningún otro sitio. Mi lugar de nacimiento es fruto del azar y no es nada por lo que deba sentirme orgulloso. Ya veo que tú piensas de otra manera y consideras que tu "nación" es algo muy importante en tu existencia. Bravo.
Publica un comentari
# posted by : 08 novembre, 2007 22:23
: 08 novembre, 2007 22:23 Links to this post: |
<< Home
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.
