dijous, 25 d’octubre de 2007

 

Equador



De nou per la terreta, de moment. Bé, en realitat estic però no estic. No del tot. Vaig tornar diumenge de l'Equador, però no n'estic ben segur. Almenys una part de mi s'ha quedat a l'Equador i de segur que continua vagant per allà, com un fantasma. Pels carrers d'Ambato, a les faldes del Tungurahua, entre els indis Salasacas, a la vall de Patate, a les aigües de Baños, al malecón d'Atacames, a les neus del Chimborazo...

Potser exagere i d'ací un temps oblide tot el que ara tinc dins, però... imagineu... quina sensació puc tindre després d'haver viscut als Andes centrals, per damunt dels 2.500 metres dia rere dia; després d'haver pujat el Tungurahua, sentint els tremolors i bramuls del cor de la muntanya, sobre la lava, la pols i la cendra que el volcà va llançar l'estiu de l'any passat i que cobreix cases, carreteres i qui sap què més, tot banyat per la cendra que encara vessa don Tungu...


Quins records puc tindre després de perdre'm a la regió de l'Orient, fins al Puyo, a Pastaza, la porta de l'Amazonia, de banyar-me en un rabeig del riu Tigre, que mor a l'Amazones després d'unir-se al Pastaza, de sentir com la boira no pot amagar el bram de les cascades, el Manto de la novia, el Pailón del Diablo...

Què puc dir després d'haver fet un viatge delirant des d'Aloag, al Páramo, a 3.000 metres, fins a la costa tropical d'Esmeraldas; d'haver-me banyat per primera volta en aigües del Pacífic, en Atacames, d'haver passat tres dies en una cabanya a cent metres de la platja, d'haver esgotat les reserves nacionals de Túmbame negra i Gasolina de avión amb la millor companyia...


Què puc dir després de submergir-me dins Quito, absorbent, polièdrica, amb el seu coquet centre colonial, patrimoni de la Humanitat, i la barriada de Carcelén! Després d'haver xafat la línia equinoccial, que divideix físicament(?) el món en nord i sud, a la ciutat Mitad del Mundo, després d'haver provat el mate de coca a més de 4.000 metres...

Com puc explicar el gust i el poder del guarapo i el puro, el canelazo i el Baldoré, que he devorat la guatita, el hornado con mote, la fritada, els chinchulines i els quimbolitos, els llapingachos i els tamales, chifles i patacones, salchipapas i bolones de verde, amb café, el ceviche de camarones, la melocha, sense oblidar-me del caldo del 31, a Pelileo... que he assaborit els jugos i dolços de babaco, de naranjilla i guayaba, mora silvestre i toronja, els achotillos i la tomata d'arbre, la canya de sucre, l'aguacate i els choclos...


Qui em creu si dic que he "ballat" salsa, cúmbia, bachata, merengue, ballenatos i fins i tot reaggeton -diuen que decentment-, que he cantat pasillos (cançons tristes equatorianes) fins les cinc de la matinada, que he perdut el cap amb la música de banda del país...

I sobretot, què podria dir per transmetre la qualitat humana que he trobat a 9.000 quilòmetres de casa... el viatge ha sigut inoblidable per molts motius -aneu fent-se una idea, no?-, però si una cosa destaca per damunt de la resta, eixa és la gent que he trobat pel camí, especialment a ma casa d'Ambato, la meua família de l'Equador. Si una part de mi s'ha quedat a l'altra banda de l'Atlàntic, deixant empremta al cor dels meus amfitrions, una part de cada un d'ells s'ha vingut amb mi.


Han sigut tres setmanes intensíssimes i, per què no dir-ho, senc que més que haver fet un viatge, he viscut allí. I tinc clar que tornaré, espere que prompte. Així que si d'ací a un temps em busqueu i no em trobeu, ja sabeu per on buscar. A l'escola d'Olguita, al bus de Latacunga o a l'hosteria de l'Orient... fent arepas a Patate, la vall de l'eterna primavera dels Andes, preparant ceviches a les platges de Súa o venent pulseretes més enllà del Puyo. Si és que no hi estic ja/encara...

P.D. I ara me'n vaig a Singapur!

Etiquetes de comentaris:


Comments:
Llegir-te m'ha deixat ben clar que ha estat un viatge inoblidable que molt poca gent pot arribar a fer. Ja sembles un més de la família, i amb eixa barba! Ale, ja vore'm què ens contes de Singapur! quines experiències tan xules... i jo ací en Alcoi llegint-te!! Un besetbe
 
Me has dejado los dientes de a metro.
 
Wowwwww
Qué envidia¡¡¡¡¡¡
 
El cuquet del viatger. Malament noi, és com el de l'amor. Et deixa ferit de mort per sempre.
 
Hola!

Perdona que t’ho escrigui aquí, però no he trobat cap email al teu blog.

Cerquem la col•laboració de bloguers, escriptors i viatgers de tota mena que vulguin participar amb una o més experiències de viatge per fer-ne un llibre en català.

Trobaràs les bases de participació al nostre web:

http://www.novacasaeditorial.com/ca/aquest-estiu-a-mes-de-passar-tho-be-escriu/

I si tens facebook t'agraeixo que comparteixis el post per si a algú li pot interessar: https://www.facebook.com/NovaCasaEditorial/posts/840816042635827

Gràcies.

Si tens dubtes estem a la teva disposició a l’email novacasaeditorial@gmail.com

Una abraçada.

 
Publica un comentari

|

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.